OBITUARI

Avui tot just fa un any una notícia començava a córrer com la pólvora als grups de WhastApp i a les xarxes socials: havia mort el dolçainer Joan Blasco i Ribera. El que havia començat com un rum-rum a mitja vesprada, de seguida es va veure confirmat per diversos mitjans de comunicació. Efectivament, el Mestre ens havia deixat a la venerable edat de vuitanta-vuit anys, després de tota una vida dedicada als nostres instruments.

Des d'aquell dia, els homenatges i recordatoris envers la seua figura s'han succeït. M'estalviaré comentar el que n'opine d'alguns dels organitzadors i encara més el que en pense d'alguns dels assistents, això són figues d'altre paner i no tinc ganes de passar-me les falles arrestat al "cuartelillo". Per la meua part, sols diré què considere que la seua figura i la seua trajectòria bé mereixen una reflexió extensa, pausada, seriosa i rigorosa, i ara com ara no em veig encara amb cor de fer-la.

Però a principis d'aquest any vaig rebre la trucada al meu telèfon mòbil de Lluís Fernández, responsable de l'àrea de publicacions de Junta Central Fallera de València, per comentar-me la intenció de publicar al Llibret Oficial de Falles un breu obituari dedicat a Blasco i l'interès en què fóra jo qui me'n fera càrrec de redactar-lo. Amb gust vaig accedir a la comanda que se'm feia. Era l'oportunitat idònia per rendir-li el meu particular tribut al Mestre, i també per col·laborar una mica més -si cal- amb la festa de les falles.

No és cap biografia de Blasco, de fet és un text força curt (unes 400 paraules) què ni de prop analitza com es mereix la seua vida o el seu treball. Simplement és un record i un petit homenatge a un home què va estimar la dolçaina per sobre de totes les coses. Com què alguns m'haveu demanat una còpia del document -i no tinc temps ni ganes de posar-me a enviar correus electrònics- m'he decidit a penjar-lo al blog i posar-lo a l'abast de tothom, tot i que trenque una mica la "línia editorial". Ací us deixe el text tal com apareix publicat al Llibret Faller. Falles de València 2017 de Junta Central Fallera:

JOAN BLASCO, DOLÇAINER MAJOR DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA.

El dia 9 de març de 2017 s'acompleix el primer aniversari de la mort del dolçainer Joan Blasco i Ribera, i amb la seua desaparició acomiadàrem una de les figures més representatives i transcendentals de la música tradicional valenciana al segle XX.

Nascut el 17 de gener de 1928 a Torres Torres va traslladar-se de ben menut a viure a la ciutat de València. Allí tindria els primers contactes amb la dolçaina i el tabal de la mà del seu germà José, que era el tabaleter de Carmelo Greses Martí, dolçainer de Benimaclet. Amb tot, no seria fins després de la guerra, quan va entrar en contacte amb el seu mestre José Sanfeliu, què començaria la seua trajectòria musical que el convertiria en un dels referents ineludibles del nostre instrument.

Amb ell no solament aprendria a tocar la dolçaina, sinó també les claus d'un ofici que en aquells moments es trobava en vies d'extinció. A poc a poc, amb la progressiva desaparició dels vells dolçainers i el seu imparable ascens, va anar consolidant-se com l'intèrpret més respectat. Però a la seua innegable qualitat tècnica cal afegir el fet pel qual passarà a la posteritat: el seu incansable treball en favor de l'ensenyament i la difusió dels nostres instruments. No és debades que tots els dolçainers es refereixen a ell com "el Mestre".

L'any 1962 va estar mestre de l'escola de dolçaina que va intentar breument promoure JCF, i al curs 1974-1975 va assumir la direcció de l'Escola Provincial de Dolçaina d'Algemesí. Dos anys més tard, se'n faria càrrec de l'Escola Municipal de València. L'any 1979 veu la llum el seu LP La Dolçaina, la primera monografia discogràfica del nostre instrument des dels treballs d'Honorat Gil als anys 20. L'any 1981 treu al mercat el Método de Dulzaina, el primer mètode d'ensenyament del nostre instrument, al qual seguirien una sèrie de quaderns sota el títol Dolçaina-Tocates on recolliria abundant repertori.

Dotat d'una personalitat pletòrica, va ser una gran figura que no deixava a ningú indiferent. El seu treball i la seua trajectòria bé mereixen un estudi ampli i documentat, lluny de devocions i aversions. Seria la millor manera de conèixer la transcendència -amb les seues llums i les seues ombres- que tingué la tasca d'un home que representa el punt d'unió i transició de les formes tradicionals d'entendre l'instrument a les modernes concepcions.