MEMÒRIES D'UN TABALETER

Gran part dels dolçainers actuals, per no dir la majoria, som hereus de la cultura escrita. Des de les primeres transcripcions de músiques tradicionals allà pel darrer terç del segle XIX fins a l'actualitat, s'ha facilitat enormement la tasca de difusió de les nostres tonades, així com els sistemes de transmissió de l'aprenentatge dels instruments amb la publicació de materials referents als nostres instruments d'ençà dels anys 70 del segle XX. Però quan parlem de l'escriptura de músiques de dolçaina cal fer una diferenciació entre l' escriptura descriptiva i l' escriptura prescriptiva . Per "descriptiva" ens referim a aquelles plasmacions per escrit de músiques que prèviament han sonat, està lligada a concepte de "transcripció". És a dir, la música primer sona i després e s representa en un paper. És el camí que ha seguit un important nombre d'obres  provinents del repertori heretat. Per altra part, la forma "prescriptiva...

La paraula "aplec" -del llatí applicare que vindria a significar "ajuntar" o "reunir"- podem definir-la, entre altres accepcions, com una reunió de persones en un lloc i moment determinats amb motiu d'una celebració o esdeveniment. Però, més enllà d'aquesta definició genèrica, en parlar d'un "aplec de dolçainers i tabaleters" ens estem referint a un acte en el qual prenen part un nombre indeterminat de sonadors que presenta unes característiques i unes particularitats que el diferencien d'altres agrupaments i concurrències de músics de dolçaina. L' aplec de dolçainers i tabaleters  és la plasmació d'una idea per tal de concentrar en un mateix acte a un conjunt de sonadors provinents de diverses provinences -geogràfiques, generacionals, "acadèmiques"... - en una celebració comuna feta per i per a dolçainers, amb la pretensió de crear un espai de convivència i germanor. La participació sol estar condicionada a ...