En els sempre deficitaris plans d'estudis als quals els valencians i valencianes ens hem vist sotmesos al llarg de generacions i on l'assignatura de "Valencià" -quan després de molts esforços i no poques batalles va aconseguir implantar-se en els ensenyaments obligatoris- era poc menys que una "Maria", el coneixement de la producció literària dels autors valencians en la nostra llengua ha estat certament un dèficit històric. Molts noms han restat a l'ombra i el seu record s'ha esvaït com l'oreig de l'alba entre el públic general, convertint-se en uns perfectes desconeguts per a les noves lleves de gent interessada en la nostra cultura. Fins i tot, dintre dels cercles especialitzats han passat sovint de puntetes per la seua vida i la seua obra. Aquest és el cas del protagonista d'aquesta entrada: Santiago Cebrián Ibor. La família Cebrián sempre es va caracteritzar per ser un llinatge de profundes conviccions valencianistes. El
Un recorregut per la història, la literatura, el repertori, els músics... que han fet grans els nostres instruments.