Entoneu les albades del poble, que entre agrestes flayrors du á la fadrina l'ayre embaumat y fresch; Feu sonar la donsaina en totes vostres festes, y els repichs caprijosos del atabal moresch (Teodor Llorente i Olivares) Sorprenentment, en les sempre revoltes aigües de tot allò que té a veure amb la música tradicional, de vegades trobes qüestions que gairebé -i cal recalcar el "gairebé"- ningú s'atreveix a discutir. Una d'aquestes és la denominada "crisi" que la dolçaina va viure a les dècades centrals del passat segle XX i que sol situar-se entre els anys 40 (tot just als començaments de la postguerra espanyola) i els 70 (coincidint en la denominada "transició democràtica"), i que bàsicament es traduiria en la pràctica desaparició d'intèrprets que feien sonar els nostres instruments. Malgrat ser una situació que s'assumeix àmpliament com a verídica, encara no s'ha escrit -almenys a mi no e...
Un recorregut per la història, la literatura, el repertori, els músics... que han fet grans els nostres instruments.