MEMÒRIES D'UN TABALETER

Aquells que estimen als saltimbanquis, a les ballarines i als joglars estan seguint la processó del dimoni, així va enganyant-los. Els envia al fons de l'infern, doncs sap apoderar-se molt bé de la seua pressa. Bestiari de Gervaise, s. XIII Des dels inicis del cristianisme com a doctrina religiosa, la visió de molts ideòlegs, fidels i devots envers la música no ha estat exempta de controvèrsia i contradiccions notòries. Des de les primeres comunitats cristianes que rebutjaven l'ús de la música instrumental en vincular-la als cultes pagans fins a la figura del rector kumbayà versionant amb la seua guitarra melodies i lletres de Dylan o Llach, l'església ha defés sovint postures contraposades pel que fa a l'acceptació de determinades manifestacions musicals. I no solament això, des del principi va establir-se una dualitat pel que fa a l'acceptació de la música dintre de l'àmbit religiós: Los primeros cristianos, rechazaron las...

No és tasca pròpia de la ciència capficar-se amb les follies dels grecs i fenicis, però si que ho és, en canvi, comprendre allò que ha conduït als grecs i fenicis a imaginar aquestes follies. Bernard le Bovier de Fontenelle L'univers que envolta a la dolçaina i el tabal està ple d'un fart d'històries, contes, llegendes, faules, contalles, rondalles, contarelles... que malauradament s'han anat perdent en el temps i dissipant-se en la memòria del col·lectiu fins a desaparèixer moltes d'elles. En molts casos responen a l'ideari romàntic que sol envoltar els valencians en general i a la gent que es dedica en major o menor mesura a allò que diguem "cultura tradicional" i no se sustenten sobre cap prova fefaent que valide la seua veridicitat. Fet i fet, en molts casos sabem amb certesa que en realitat els fets narrats no varen ocórrer com es recorden i es transmeten; altres relats no traspassen més enllà d...

Al llarg de les darreres setmanes hem vist com la simplificació -no sempre malintencionada, cal remarcar- que s'amaga darrere de l'ideari tardoromàntic i que es reflecteix a eslògans periodístics i divulgatius com "els nostres avantpassats" o "els primers valencians" ha estat aprofitada per a inocular el pensament acientífic i fanàtic amb una clara direccionalitat política. I els ibers, gent soferta com pocs, s'han convertit com la clau que obre tots els panys per als defensors de la dogma xovinista regional. I així, com no podia ser d'altra manera, se'ls atribueixen les més variades creacions. Quan la gènesi d'algun fet o circumstància originària no estan prou clars, quan no hi ha suficients elements per a fixar el seu moment de naixença, quan aquest no es pot concretar i determinar en una línia cronològica, fins i tot quan les evidències científiques no concorden amb el seu pensament polític... automàticament passa ...