MEMÒRIES D'UN TABALETER

Quan t'atures a analitzar el repertori tradicional de dolçaina te n'adones d'un fet irrefutable: un percentatge altíssim de les obres que habitualment es fan servir són obres d'autor. I quan diguem "d'autor" ens estem referint a autor conegut i identificat. A vegades, quan no se sap el seu nom existeix el costum d'etiquetar les tonades com a "popular" o "popular de...", un segell que es converteix en un as en la mànega i que sovint transmet una idea errònia, ja que indueix a considerar que una obra ha estat creada "pel poble". En realitat totes les obres han estat elaborades per un individuu -"u del poble", parafrasejant a Joan Fuster, si volem-, per més que de vegades desconeguem la seua vertadera identitat. El "poble" com a subjecte col·lectiu com a molt s'ha dedicat, a través dels anys i les generacions, a difondre versions i adaptacions -originàries també "d'u del poble"- més o ...

Avui tot just fa un any una notícia començava a córrer com la pólvora als grups de WhastApp i a les xarxes socials: havia mort el dolçainer Joan Blasco i Ribera. El que havia començat com un rum-rum a mitja vesprada, de seguida es va veure confirma t per diversos mitjans de comunicació. Efectivament, el Mestre ens havia deixat a la venerable edat de vuitanta-vuit anys, després de tota una vida dedicada als nostres instruments. Des d'aquell dia, els homenatges i recordatoris envers la seua figura s'han succeït. M'estalviaré comentar el que n'opine d'alguns dels organitzadors i encara més el que en pense d'alguns dels assistents, això són figues d'altre paner i no tinc ganes de passar-me les falles arrestat al "cuartelillo". Per la meua part, sols diré què considere que la seua figura i la seua trajectòria bé mereixen una reflexió extensa, pausada, seriosa i rigorosa , i a ra com ara no em veig encara amb cor de fer-la. Però a principi...