MEMÒRIES D'UN TABALETER

A la darrera entrada vàrem veure l'evolució d'aquesta dansa des de l'original dansa dels momo s fins a la introducció de la figura de la Moma. No obstant, haurien de passar molts anys d’evolució fins a consolidar-se en la dansa que avui coneguem. En 1815 aquesta dansa se’ns descriu com: Siguen inmediatamente al Capellán dos figurones llamados vulgarmente “momos”, con  Estandartes en las manos, acompañados de otros cinco momos, todos siete con antifaces negros, y una moma con cetro y corona y antifaz blanco: caminan danzando todos primorosamente y tocando las castañuelas al son del tamboril y de la dulzayna, instrumento de boca bien conocido en este Reyno. Significan los siete momos los sietes pecados mortales, y la moma la Virtud, y por esto sobresale notablemente y no cesa de baylar aun quando aquellos parece que se han rendido. Al compás de la misma música siguen danzando una quadrilla de gitanos alrededor de una grande y vistosa granada… ( Anònim . Relación y explicaci...

L’origen d’aquesta dansa cal buscar-lo en les Roques –altre dels elements més cridaners del Corpus de la capital valenciana- i als misteris i jochs que a sobre d’aquestes es representaven. Les roques, definits sovint com a carros triomfals , són una mena d’escenaris rodadors tirats per bestiar que participen fent la volta de la processó al davant del seguici. Aquestes Roques incloïen un decorat que les dotaven d’una “personalitat” pròpia en relació a la temàtica a la qual estava dedicada: roca del Paradís Terrenal, de Sant Jordi, de l’Apocalipsi, de Sant Vicent , etc. La seua antiguitat és desconeguda però sembla ser que ja estan documentades a finals del segle XIV tot i que inicialment formaven part de festes de caràcter civil com les visites reials a la ciutat. Cap a l’any 1417 ja es documenta la seua participació en les festes del Corpus i en 1433 ja s’aplica el terme Roca per a definir aquests carros (Carreres Zacarés, S. Las Rocas . València, 1951. pàg. 9-14). Les Roques no sem...

Aquest cap de setmana se celebra la festa del Corpus Christi (“cos de Crist” en llatí), una festivitat que es remunta als anys de la baixa edat mitjana quan va ser instituïda pel papa Urbà IV l’any 1262. A la ciutat de València, que en aquella data feia poc més de vint anys que havia estat conquerida per les hostes cristianes de Jaume I, les primeres celebracions no varen tenir lloc fins a 1355 tot i que no adquiriria assiduïtat fins a 1372. Això sí, la festa va constituir-se en el principal esdeveniment de la metròpoli valenciana on, a més de les connotacions religioses, esdevenia tota una mostra de força i de capacitat de convocatòria i participació per part de la societat civil ciutadana organitzada en gremis i parròquies.       En realitat la festa de Corpus s’hauria de celebrar tal diu com avui, dijous, la vuitada de Pentecosta (per als que no sou molt d’anar a missa, Pentecosta és cinquanta dies després del diumenge de Resurrecció, el que se sol dir Pasqua...