El dolçainer Josep Sanfeliu va ser prodig a l'hora de tenir alumnes, tant de tabal com de dolçaina. A finals de la dècada dels anys 20 un pare i un fill provinents de Torrent (l'Horta Sud) s'adreçaren al dolçainer de València amb la finalitat de rebre el seu mestratge. Eren Francisco Chust Alberich Pandereta i el seu fill Paquito que farien parella entre 1928 i 1940, després el tabaleter seria substituït pel seu germà Manuel fins a 1945 en què la família va abandonar la seua activitat musical. Però sens dubte, la postguerra va venir marcada per la irrupció de la figura emergent de Joan Blasco (1928-2016). Circulen multitud d'històries sense cap rigor llençades a l'aire per desaprensius que s'autoproclamen "investigadors de l'instrument" i per dissimular la seua ignorància no saben fer altra cosa que fabular amb les vides dels altres. S'han fet afirmacions tan disbauxades com que la família de Blasco era tan pobre que es treien de menjar per
Un recorregut per la història, la literatura, el repertori, els músics... que han fet grans els nostres instruments.