MEMÒRIES D'UN TABALETER

Si alguna cosa va tenir altament positiva la reivindicació romàntica de Pelegrín Garcia Cadenas va ser que per primer cop va oferir un llistat d'intèrprets de tabal que ell considerava destacats a la seua època: Pero antes de poner el signo ortográfico con que terminan todos los artículos del mundo, indicaremos algunas celebridades valencianas que ilustran los anales tabalerísticos y recordaremos con profunda veneración al Mellat, Bartolillo, el Rataet, Magaña, Súbies, el Clavell, Carnistoltes, el Andalús, Micolau y el Tort de la Sénia, sin contar muchos artistas contemporáneoas que honran la profesión y el país que los vió nacer ( (Garcia Cadenas, 1859: 262) . Però poc sabem dels tabaleters als quals es refereix, els sobrenoms amb que són citats són força comuns als pobles valencians, ni tan sols el matís geogràfic que introdueix en parlar de "el tort de la Sénia" ens pot aportar gaires pistes més ja que és aquesta ubicació és recurrent a diversos indrets del País

Més enllà de la reivindicació de Garcia Cadenas, el ben cert és que la figura del tabaleter va continuar menystinguda socialment per molt temps. La qual cosa, paradoxalment, no va ser impediment per a què fóra considerat com un factor representatiu de la personalitat valenciana. Tractàrem en treballs anteriors la imatge que els autors de la renaixença impulsaren de la dolçaina i el tabal com a element aglutinador i transmissor de les essències pàtries, una idealització que va perllongar-se en al llarg de les generacions fins a arribar als nostres dies: El ve ll do lçaine r portava en la seua cara les sentencies populars; la filosofia i l ' humor de la ra ç a que li eixia vibrant am b les notes del seu instrument. I el xiquet d' ulls ple n s de picardies, menut, com un junc de l' Albufera. sempre disposat a colpejar la pell d el tabal amb ritmes marcials i bullanguers. Estos dos instruments són porta-estandard del geni valenci à : la dol ç aina és la ve u de l&