Aquest cap de setmana són les festes de sant Jaume i santa Anna a Simat de la Valldigna, i un cop més estarem allí fent sonar els nostres instruments per les places i carrers. És la festa a la qual més estima tinc. Sens dubte. I no solament per què és del meu poble i, més concretament, de la meua barriada (segons la tradició, de la plaça cap a la font Gran són de Santa Anna i de la plaça cap a la font Menor són de Sant Antoni), sinó per què la meua família porta més 30 anys participant en les celebracions que tenen lloc els dies 25 i 26 de juliol. També va ser la festa on vaig debutar tocant la dolçaina l’any 2002. I per si no fos suficient, puc dir amb orgull que el meu pare va contribuït a l’engrandiment de la festa de forma activa en el procés de recuperació de les danses de Santa Anna. La primera vegada que el meu pare va ser el dolçainer de santa Anna va ser l’any 1983 quan el seu amic Enrique Boraia junt a Paco el del forn –amb les seues respectives esposes Maria i...
Un recorregut per la història, la literatura, el repertori, els músics... que han fet grans els nostres instruments.