MEMÒRIES D'UN TABALETER

Gran part dels dolçainers actuals, per no dir la majoria, som hereus de la cultura escrita. Des de les primeres transcripcions de músiques tradicionals allà pel darrer terç del segle XIX fins a l'actualitat, s'ha facilitat enormement la tasca de difusió de les nostres tonades, així com els sistemes de transmissió de l'aprenentatge dels instruments amb la publicació de materials referents als nostres instruments d'ençà dels anys 70 del segle XX. Però quan parlem de l'escriptura de músiques de dolçaina cal fer una diferenciació entre l' escriptura descriptiva i l' escriptura prescriptiva . Per "descriptiva" ens referim a aquelles plasmacions per escrit de músiques que prèviament han sonat, està lligada a concepte de "transcripció". És a dir, la música primer sona i després e s representa en un paper. És el camí que ha seguit un important nombre d'obres  provinents del repertori heretat. Per altra part, la forma "prescriptiva...

Fa aproximadament cinc anys i mig que vaig em vaig embarcar en aquesta aventura, un minúscul racó a la immensitat de la xarxa virtual que vaig titular "Memòries d'un tabaleter". La idea inicial era posar per escrit les meues vivències i les meues reflexions respecte al món del tabal i la dolçaina, tot aprofitant la meua formació universitària com a llicenciat en Història, la instrucció acadèmica que estava rebent al conservatori, i la meua passió bibliòfila com a complements per a realitzar una sèrie d'entrades que pogueren oferir, no sols al col·lectiu dels sonadors sinó a també a una franja social afeccionada als temes relacionats amb la música tradicional, una visió diferent del que la majoria d'espais a internet de temàtica semblant brindaven. Quan vaig començar amb aquest projecte tenia molt clar que escriure sobre un tema tan acotat com la dolçaina i el tabal i fer-ho en valencià no era el camí més planer per obtenir cap reconeixement immediat. Era conscien...