EL LLARG CAMÍ El rei al seu tro i amb la seua corona al cap, no pot escriure les lleis del Parlament en lletra de motlle, sense haver començat per l’alfabet quan no era més que un príncep. Ah! I sense haver començat per la a i seguit totes les lletres fins la z. Charles Dickens Així, a finals dels anys 70 ja s’havia proveït d’una dolçaina, un tudell i una canya i va plantar-se al mig d’un camp de tarongers a intentar fer-la sonar. La cosa no era tan fàcil com semblava, així que va aconseguir el telèfon del domicili particular de Joan Blasco i li va trucar per informar-se al respecte de la possibilitat d’assistir a les seues classes. La persona que el va atendre va preguntar-li quin nivell de solfeig tenia, a la qual cosa el meu pare va respondre amb més sinceritat del que ho feien altres: Res . Llavors, li va aconsellar que adquirira alguna base pel que fa al llenguatge musical abans d’intentar tocar la dolçaina. Primers -i frustants- intents per fer sonar la dolçai...
Un recorregut per la història, la literatura, el repertori, els músics... que han fet grans els nostres instruments.