Un dia vaig dir-li: -Saps, Pete? Tens paràlisi infantil però toques fantàsticament la guitarra. La seua resposta em va impressionar profundament: -En ocasions, quan perds un do, aconsegueixes altre. Des d'eixe moment no vaig tornar-lo a veure'l com un esguerrat; pensava en ell com algú que té un do. (Johnny Cash) Pot ser no és massa popular el que vaig a dir, però els músics no som gent gaire especial. És cert que tenim les nostres dèries i els nostres trets característics que resulten atractius per a determinades persones, però en el fons no ens diferenciem excessivament d’altres col·lectius: hi ha maniàtics, humils, bonhomiosos, extravagants, setciències, maleducats, honrats, infames, simpàtics... Com a essers humans que som també dormim, mengem, beguem... I, per descomptat, no estem exempts de les malalties ni dels impediments físics que els Déus o la Natura tenen reservats per als mortals. De tots és coneguda la sordesa progressiva que va afectar Ludvi...
Un recorregut per la història, la literatura, el repertori, els músics... que han fet grans els nostres instruments.