En la darrera entrada férem una
primera incursió al vocabulari bàsic que cal que conegueu si vertaderament
esteu interessats en aquest món. A continuació anem a seguir ampliant-ho per a
que quant parleu ho feu en propietat i quan vos parlen llegiu sapigueu a que s’estan referint.
Si en la primera entrada ens
centrarem exclusivament en la dolçaina, aquesta segon entrada anem a
Alguns, a aquesta volandera la
coneixen popularment com a PESSETA ja que s’assembla molt en color i dimensions
a les antigues pessetes “rúbies” o també ARANDELA.
La part superior del tudell, la que
surt cap a dalt de la dolçaina, es coneix com a ESPIGA. És per on introduirem
la canya i a dalt de tot presenta un orifici paral·lel a la base conegut pel
nom de BOCA.
La part inferior del tudell, la que
queda dintre de la dolçaina, és el que en diuen ESPÀRREC, i a la seua base
presenta altre forat que denominem CUL.
Alguns tudells presenten variants a
aquesta descripció general. Per exemple, podem trobar-nos que presenten la
pesseta regulable: La pesseta en lloc d’estar soldada o tornejada amb el con és
un element independent que aplica un sistema de rosca que permet desplaçar-lo
amunt i avall en el con donant-li una major o menor llargària final al tudell.
També hi ha tudells que presenten una mena de braços que surten de la pesseta i
pressionen la canya tot just sobre la lligassa per medi d’un sistema de rosca.
El següent element a analitzar serà
la CANYA, eixe petit i endiastrat element que ens du de cap a tots els
dolçainers. La canya podeu trobar-la citada en multitud de denominacions:
PIPES, PIPETES, PEPITES, PALLETES, LLENGÜETES o la denominació habitual a
Catalunya d’INXA .
L'embocadura que s'empra per a tocar
la dolçaina és la que es denomina com CANYA DOBLE o CANYA DE DOBLE PALA, ja que
són dues les pales que emprem per generar la vibració necessària per a la
producció del so.
Com ocorria amb la dolçaina i el
tudell també diferenciem diverses parts a la canya:
 |
| Font de la imatge (sense les denominacions): Puig Olives, P. La manipulació de la canya de dolçaina. Muro. 2002. |
La BOCA és l’obertura superior que
es genera entre les dues pales de la canya. És la part d’entrada de l’aire que
emetem i que, per tant, fa sonar la dolçaina.
La PUNTA és la franja horitzontal
que localitzem a l’extrem superior de la canya. És la principal zona d’impacte
amb la llengua que afecta a l’articulació i l’atac.
Les ARESTES Són els extrems
laterals de les pales. Presenten forma obliqua (excepte en les canyes
castellanes en que són pràcticament rectes).
Les CANTONERES són els angles que es
formen al punt on s’ajunten la punta i les arestes.
El COR és la zona central de la
pala i afecta en gran mesura al timbre de la canya.
El PONT és el rebaix que presenta
la pala cap a les 2/3 parts de la seua longitud. Pot presentar forma corba o
recta.
El LLOM, també dit COLL o CAIXA DE
RESSONÀNCIA, és la zona situada entre el pont i la lligasa i s’identifica
ràpidament per que està més elevada que la resta de la pala. Alguns també
denominen aquesta part de la canya com ZONA MORTA.
L’ESCLAFIT és un tall vertical que
apareix a la zona del llom, una mena d’escletxa que alguns confonen en un
trencat. Es un tall que practiquen els fabricants per facilitar que la canya
doble i no es parteixca quan lliguen les pales. No apareix en totes les canyes
però si apareix, sempre i quant no supere la zona del llom, no significa que la
canya està trencada.
La LLIGASA: És el fil que uneix les
dues pales. Hi ha de diferents tipus i diferents colors.
Finalment, el CUL: És el forat
circular que formen les dues pales per la base de la canya, per on s’introdueix
el tudell.
Alguns models de canya no presenten
pont sinó un rebaix regular des de la lligassa fins a la punta, amb la qual
cosa tampoc està clar si podem considerar que tenen llom o no. També hi ha
canyes que porten una volta o dues de FILFERRO o FIL D’ARAM tot just al punt
entre la lligassa i el llom.
Ja comentàrem en una entrada
anterior (http://memoriesduntabaleter.blogspot.com.es/2015/03/el-tabal-breus-apunts-per-una-historia.html)
les diverses parts que composen el tabal. No obstant, per arrodonir aquesta
entrada anem a fer-ne un recordatori. El TABAL és l’instrument que
tradicionalment ha acompanyat a la dolçaina. Podeu trobar-lo citat sota altres
denominacions essent la més popular l’ús del diminutiu TABALET. Més rarament
podem trobar-nos en altres denominacions aplicades al nostre instrument com
ATABAL, TAMBOR, TAMBORET o TAMBORÍ.http://memoriesduntabaleter.blogspot.com.es/2015/03/el-tabal-breus-apunts-per-una-historia.html
Y es va embocar dins del nas
el Donsayner, la donsayna,
el Tabaler, el tabal
els fadrins, y les fadrines,
y los que avia en lo ball (Ros, C. Coloqui del nas. S.XVIII).
El
que guanyá, o siga el que li pegá la palmada al tabalet, ab la que casi li
rompé la pell
(Martínez i Martínez, F. Folklore
Valenciá. 1927).
Feu
sonar la donsaina en totes vostres festes,
y els repichs caprijosos del atabal
moresch
(Llorente i Olivares,T. Als bons
valencians. 1896).
Después,
en esta circunscripción, no queda ni un “tamboret” ni una “charamita” para ir
delante de la procesión comandataria (El Graduador
d’Alacant, 4 de febrer de 1904, pàg. 2).
Hasta
que la chirimita
torna atra volta á callar,
y seguix el del tambor
en el seu taran, tan, tan (Orozco Sanz, P. “Les
danses” en El Cullerot Alacantí, 28
d’agost de 1897, pàg. 1).
Es celebra
festa cívich-relijosa; aquélla consistix en la típica revèl-la illuminada per
gran foguera y amenisada per els clássichs tamborí y donsayna (Martínez i Martínez, F. Coses de la meua terra II. 1920).
Així doncs,
tenint en conter que aquest aspectes han estat tractats amb major amplitud en
l’entrada citada anteriorment, a continuació passem a recordar breument les
diverses parts que conformen el tabal:
El CASC, també citat com a COS,
CAIXA o CAIXA DE RESSONÀNCIA és un cilindre de fusta, en
El castellanisme PARXE és el terme comunament
utilitzat per a referir-se a les MEMBRANES, PELLS o CUIRS, peçes circulars que
tanquen el casc per dalt i per baix. La pell superior rep el nom de BATIDORA o
DE BATRE i la inferior de BORDONERA o RESSONADORA.
AROS és el castellanisme
habitualment emprat per a referir-se als CERCOLS, les anelles de major diàmetre
que el casc que fan pressió sobre la vora dels parxes.
El PERNJADOR o GANXO és una peça
metàl·lica cargolada al cèrcol superior que serveix per a penjar-se l’instrument.
Els FORATS D’ENCORDAT són els
orificis perforats a la superfície plana dels cèrcols per on passarem la CORDA
que uneix el cèrcol superior i l’inferior.
El FORAT o FORATS BORDONERS és una
ranura (o petits orificis) localitzats al cèrcol inferior per on travessen els
bordons.
Els TENSORS són les peces de cuir
de forma trapezoïdal que en desplaçar-se amunt o avall dels sistema d’encordat
actuen sobre la corda que tiba les pells.
Els BORDONS són una mena de fils de
niló recoberts de coure que travessen la pell inferior diametralment. Aquests
bordons van subjectes a dues peces instal·lades al casc en punts diametralment
oposades.
Una de les peces on van subjectes
els bordons és el PONT o també citat com a PALOMETA D’AFINACIÓ, un mecanisme en
forma d’eix metàl·lic que per medi d’un sistema de rosca permet augmentar o
disminuir la tensió dels bordons.
A l’altre extrem se situa el
PASSADOR, també conegut popularment com a TATXA, una mena de rebló on van
lligats els bordons.
Cal fer menció de l’APAGADOR, un
accessori de recent incorporació que serveix per limitar la vibració de la
membrana superior i eliminar els harmònics. Hi ha diversos models al mercat,
uns externs i altres interns al casc. Depenent de la tipologia d’aquest sistema
rep multitud de noms dintre de l’argot popular: PEGATINA, MOC, ESPONJA... Pot
ser un dels més freqüents és el conegut com MUFFLE, nom comercial d’un model
d’apagador distribuït per la multinacional nord-americana Remo consistent en un
anell d’escuma.
També tornarem a fer menció a un
instrument que recentment s’ha incorporat a les formacions de tabal i dolçaina
de forma relativament general i que podem trobar citat sobre una gran multitud
de noms: REDOBLANT, TIMBAL, TIMBAL GROS, TIMBAL GRAN, TIMBALOT, TIMBAL BASE,
TIMBAL GREU, TIMBALETA, BAIXÓ, ATABAL, TABAL GROS, TABAL GRAN, TABALOT, BOMBO,
BOMBET, GOLIAT... Tot i que varien les dimensions, les diverses parts serien
iguals a les del tabal amb l’excepció dels bordons
que per general no estan presents al redoblant.
Pues diuen les nòtes
Del
meu redoblante
(Pallarés, J. “La Degolla” dintre de Llombart, C. coord. Tabal y Donsayna. València, 1878).
No
mancaríen may los tabalots per a la despertà (Cebrián Mezquita, Ll.
“Carta-prólech” a Bodria i Roig, J. Festes
de carrer. 1906).
Per a tocar el tabal fem servir les
BAQUETES, també anomenades VARETES, BROQUETES o
Prenguí
les baquetes ab mans tremoloses (Llorente i Olivares, T. Lo Tabalet. 1885)
El
chic s’ha fet fadrí, s’ha quedat sinse mare, la herència es molt curta; y en
una paraula, té que buscarse la vida en los palillos y la solfa (Bernat i Baldoví, J. El Tabalet. 1847).
Són un parell d’eines de fusta que tenen
una longitud indeterminada, tot i que sol estar pel voltant de 35 centímetres.
Presenten dues parts clarament diferenciades, el COS (també dit BRAÇ) i
l’OLIVA. El cos és una forma cònica
que va des de la part més ampla fins a la part més estreta on trobem la bola
amb la que colpegem la pell, part aquesta que es coneix com a oliva. La zona superior del cos es denomina EMPUNYADURA o MÀNEC i és
la part d’on s’agafen per a tocar. La zona inferior, tot just a sobre de l’oliva és el que es coneix com a COLL. Alguns
models de baqueta presenten una bola a dalt de l’empunyadura que és coneguda
com CONTRAPÉS.
Aquesta és, si fa no fa, una breu i lleugera mirada al vocabulari elemental respecte a la dolçaina i el tabal. No era la intenció apronfundir en aspectes etimològics ni en l'evolució dels diversos mots. L'objectiu, que esperem haver acomplit, era mostra la riquesa del lèxic que envolta als nostres instruments.
Comentaris
Robert Cuenca
Pita, a La Todolella josé Maria i Santiago Armengot, i Forcall Miguel Carceller Bordás "el roig de gitana" i felipe edo barreda.
Boquilla, a morella José Royo Ripollés "garrafa"