MEMÒRIES D'UN TABALETER

En la darrera entrada férem una primera incursió al vocabulari bàsic que cal que conegueu si vertaderament esteu interessats en aquest món. A continuació anem a seguir ampliant-ho per a que quant parleu ho feu en propietat i quan vos parlen   llegiu sapigueu a que s’estan referint. Si en la primera entrada ens centrarem exclusivament en la dolçaina, aquesta segon entrada anem a començar-la amb el TUDELL. Aquesta peça que col·loquem a la part superior de la dolçaina, introduint-lo al forat tudeller rep altres noms com CANUT, BOCAL, BROCALET, BOUELL o DOVELL. Bàsicament és un tub troncocònic de petites dimensions que cap a la meitat presenta una anella metàl·lica que fa de topall per a que no s’introdueixca a la dolçaina més del cal. Alguns, a aquesta volandera la coneixen popularment com a PESSETA ja que s’assembla molt en color i dimensions a les antigues pessetes “rúbies” o també ARANDELA. La part superior del tudell, la que surt cap a dalt de la dolçaina, es conei...

Darrerament estic observant cert fenomen quan parle de dolçaina amb algú: posa cara de mussol i no entén ni una paraula. En primer moment vaig dubtar de la meu dicció o del meu accent valldignenc però la resposta era molt més senzilla: no acava d'entendre'm per què desconeix part del vocabulari que faig servir. No és que jo siga Francesc Ferrer i Pastor precisament, però a força de llegir coses i xerrar amb uns i altres he anat descobrint que el lèxic referent a la dolçaina i el tabal és molt més ric i variat del que habitualment fem servir.   Així que vaig arribar a la conclusió de que cal aprofundir una mica pel que fa en el lèxic bàsic referent als nostres instruments. Açò no farà que toqueu millor però, al menys, facilitarà que quan llegiu alguna cosa o parleu en algú sapigueu a que s’estan referint. Per si no fos suficient, també considere important la reivindicació en favor de la pervivència de determinat lèxic. Sota el meu punt de vista, l’eliminació de determin...

A l’anterior entrada començarem a tractar el tema referent a la melodia coneguda com pam parram pam que localitzem a diversos indrets de la nostra geografia. Però hi ha molts més exemples que tractarem a continuació. *Hem d’agrair les aportacions fetes per Francesc Bellmunt, gaiter d’Albocàsser, i a José Vicente Castel Ariño, gaiter de Morella, les aportacions fetes per a complementar aquesta segon part de l’entrada.   Fora de les nostres fronteres polítiques, també és una melodia que trobem a terres aragoneses. A Albalate del Arzobispo, a Terol, conserven el seu dance , molt emparentat amb les moixigangues i altres representacions publiques que incloïen balls, música, recitats, teatre... Aquesta melodia es coneguda pel nom de Las Higas , en el que sembla una clara al·lusió a la lletra de la nadala. S’empra per acompanyar una ball de cintes que ells en diuen vestir la Guirnalda , bàsicament el que ací coneguem com magrana, carxofa, ball del pal o labrar el palo entre alt...