MEMÒRIES D'UN TABALETER

Aquesta setmana es compleixen dos anys d'ençà que vaig començar l'aventura aquesta de fer un blog. Crec que és temps suficient per a fer una mirada enrere i comentar alguns aspectes que he observat o que m'han succeït i què em semblen especialment interessants. Vaig engegar aquesta peripècia poc temps després de començar les classes de dolçaina al conservatori José Iturbi de València i no podria assegurar amb certesa quines varen ser en aquell moment les motivacions que m'empentaren a fer-ho. Feia temps, podríem dir que des de l'any 2002 que vaig acabar de cursar la carrera, que anava resseguint un projecte que tractara de forma global la Història de la dolçaina i el tabal. Vaig intentar-ho diverses vegades, fins i tot conserve un esborrany de més de 100 pàgines, però els resultats mai varen ser satisfactoris. Els començaments varen ser complicats. Creia, ingènuament, que l'aparició d'un blog on es tractaren aspectes històrics i socials dels nostres...

D iverses les vegades al llarg de les seues Rondalles els protagonistes es topen amb aquest esdeveniment de les danses . Com Joan - Antoni, "un home que vivia a Castalla i tenia la dona feta un torpall" . Estupefacte d avant la ximpleria de la seua esposa va emprendre la seua particular croada pels pobles de la contornada per esbrinar si allò era cas extraordinari o, a l contrari, hi havia altra gent tan badoca com la seua muller. Va travessar la seua comarca i posà rumb cap a la Marina on va tenir lloc un dels molts episodis d'aquesta singladura : I estant així distret, camina i vinga de caminar, una remor llunyana va arribar a les seues oïdes:                                 De Busot sóc, de Busot!                      ...

Els valencians actuals no s’han adonat del gran servei que Enric Valor ret al País, salvant d’una pèrdua segura un dels seus béns espirituals més significatius, més bells i més desconeguts . (Manuel S a nchis Guarner) Al meu particular Olimp d'autors literaris hi ha un que n'ocupa un lloc destacat per sobre dels altres. Es tracta, com alguns haureu endevinat d el castellut Enric Valor i Vives (1911-2000) . He de ser honest i co nfessa r-vos que al llarg de molts anys l'he tingut postergat a vagar entre els mortals d 'ençà que un mestre, en allò que en deien l'E.G.B. , em va obligar a llegir un volum seu amb quatre rondalles. Llavors tenia dotze o tretze anys i allò em va semblar inaguantable . F ins que un dia , far à quatre o cinc estius , estan t al poble i sense saber que llegir, va caure a les meues mans una tria de les seues rondalles. Escèptic, vaig agafar aquella edició barata i resumida i vaig soltar el llibre hores després quan m...