Salta al contingut principal

Entrades

EL MIRACULÓS CAS DEL DOLÇAINER JAUME BARBERÁN

No és tasca pròpia de la ciència capficar-se amb les follies dels grecs i fenicis, però si que ho és, en canvi, comprendre allò que ha conduït als grecs i fenicis a imaginar aquestes follies. Bernard le Bovier de Fontenelle L'univers que envolta a la dolçaina i el tabal està ple d'un fart d'històries, contes, llegendes, faules, contalles, rondalles, contarelles... que malauradament s'han anat perdent en el temps i dissipant-se en la memòria del col·lectiu fins a desaparèixer moltes d'elles. En molts casos responen a l'ideari romàntic que sol envoltar els valencians en general i a la gent que es dedica en major o menor mesura a allò que diguem "cultura tradicional" i no se sustenten sobre cap prova fefaent que valide la seua veridicitat. Fet i fet, en molts casos sabem amb certesa que en realitat els fets narrats no varen ocórrer com es recorden i es transmeten; altres relats no traspassen més enllà d...

TONET, EL DOLÇAINER D'EDUARD ESCALANTE

Pel nom de "sainet" és com es coneix un dels subgèneres dintre del teatre. És una obra de curta durada, generalment d'un acte, que solia representar-se com a intermedi o com a final d'una representació de gènere major amb un vessant fonamentalment còmic, ambientada en l'esfera de les classes populars, amb una forta càrrega de tipisme i costumisme, reproduint situacions de caràcter rutinari que esdevenen en hilarants i protagonitzades per un seguit de personatges que encarnen els arquetips de l'època en que s'emmarquen. La paraula "sainet" és una valencianització del castellanisme "sainete" per referir-se a aquest tipus d'espectacles teatrals. És un terme convencional, genèric, difós al marge dels autors de gènere, principalment per la crítica teatral de l'època -fortament castellanitzada- i pels estudiosos que s'han apropat al fenomen a posteriori (Sirera, 1994: 36) (1). La seua etimologia cal buscar-la en el diminutiu...