MEMÒRIES D'UN TABALETER

La paraula "aplec" -del llatí applicare que vindria a significar "ajuntar" o "reunir"- podem definir-la, entre altres accepcions, com una reunió de persones en un lloc i moment determinats amb motiu d'una celebració o esdeveniment. Però, més enllà d'aquesta definició genèrica, en parlar d'un "aplec de dolçainers i tabaleters" ens estem referint a un acte en el qual prenen part un nombre indeterminat de sonadors que presenta unes característiques i unes particularitats que el diferencien d'altres agrupaments i concurrències de músics de dolçaina. L' aplec de dolçainers i tabaleters  és la plasmació d'una idea per tal de concentrar en un mateix acte a un conjunt de sonadors provinents de diverses provinences -geogràfiques, generacionals, "acadèmiques"... - en una celebració comuna feta per i per a dolçainers, amb la pretensió de crear un espai de convivència i germanor. La participació sol estar condicionada a ...

Del mateix mode que en l'anterior entrada d'aquest article comentàrem algunes pràctiques interessants de tenir en compte a l'hora d'intentar tenir les nostres canyes en les millors condicions possibles i preservar-les en la mesura que es puga, també convé parlar sobre aquelles accions i hàbits que ens poden ajudar a conservar la nostra dolçaina i evitar-nos problemes. Per a molts dolçainers, el seu instrument és una eina de treball amb la qual han de desenvolupar dia si i dia també el seu ofici, com el martell del fuster, el llegó del llaurador o la paleta de l'obrer de vila, però molts altres estableixen una relació especial amb la seua dolçaina: L'oboè popular que ha pres forma en les terres valencianes és un dels instruments menys mediatitzats que existeixen: no té cap part mecànica ni cap dispositiu directe o accessori que s'intercale entre els moviments del cos de l'executant i el so emès. L'instrument esdevé així una extensió del cos de l...

Al llarg de les diverses entrades que componen aquest article hem fet un repàs d'algunes pràctiques referents especialment a la cura i higiene de l'instrument i dels seus components, com puguen ser la canya i el tudell. Però més enllà d'aquestes intervencions, que considerem necessàries per a mantenir en les millors condicions les nostres eines de treball, és interessant igualment comentar i reflexionar respecte a determinats hàbits, rutines, praxi, accions... que sovint passem per alt però que en cas de meditar sobre ells i prendre les decisions adequades ens poden ajudar a prevenir molts problemes. Parlem de les formes de transport, protecció, guarda, preparació... Molta gent ho considera foteses i aspectes superficials i prescindibles, amb un impacte relatiu poc considerable. Però tenir en compte determinats aspectes i adoptar determinats hàbits costa ben poc, mal no fan, i potser ens ajuden a estalviar-nos algun mal de cap que altre. Un dels temes més interessan...