MEMÒRIES D'UN TABALETER

Al llarg de les darreres setmanes hem vist com la simplificació -no sempre malintencionada, cal remarcar- que s'amaga darrere de l'ideari tardoromàntic i que es reflecteix a eslògans periodístics i divulgatius com "els nostres avantpassats" o "els primers valencians" ha estat aprofitada per a inocular el pensament acientífic i fanàtic amb una clara direccionalitat política. I els ibers, gent soferta com pocs, s'han convertit com la clau que obre tots els panys per als defensors de la dogma xovinista regional. I així, com no podia ser d'altra manera, se'ls atribueixen les més variades creacions. Quan la gènesi d'algun fet o circumstància originària no estan prou clars, quan no hi ha suficients elements per a fixar el seu moment de naixença, quan aquest no es pot concretar i determinar en una línia cronològica, fins i tot quan les evidències científiques no concorden amb el seu pensament polític... automàticament passa ...

En l'anterior entrada vàrem veure com el recurs als ibers es convertia en un lloc comú per tal d'establir una genealogia fantàstica i minimitzar l'impacte que va suposar la conquesta cristiana del territori al segle XIII. Amb tot, cal aclarir que no sempre és així. Altres vegades no hi ha el rerefons del populisme regionaloide xenòfob, sinó que respon més aviat a la manca d'informació respecte a aquests temes que provoca una deriva dels plantejaments científics cap a un pur exercici literari. A això caldria afegir-li el proverbial romanticisme associat habitualment a la música tradicional que tampoc ha ajudat a aportar una visió crítica cada cop més necessària, i molts autors s'han vist -ens hem vist- temptats de tirar pel dret i atorgar la categoria d'"antecedent" a aquest tipus de representacions pictòriques. És quan afloren determinades inèrcies mentals i culturals que estan fortament arrelades al subconscient individual i col·lectiu, i aquestes ...