MEMÒRIES D'UN TABALETER

Vàrem comentar en l'anterior entrada com el manteniment del tudell és un apartat important que no cal descurar, però a ningú escapa que el tema de la higiene de la canya és el pal de paller pel que fa a la cura dels nostres instruments. I abans però, a tall d'enllaç amb el següent apartat, seria interessant comentar alguns hàbits referents a la dupla canya-tudell. Sempre, pel que a mi respecta, tinc una màxima que he heretat dels meus mestres: una canya, un tudell. Canya que va a un tudell es queda allí fins que la mort els separe (i morirà primer la canya). Amb això vull dir que res d'estar posant i llevant cada vegada la canya al tudell. L'acció d'estacar la canya al tudell vol dir que estem forçant un element molt petit i fràgil, per això entenc el més recomanable és no toquejar-lo més del necessari. Ara bé, si decidim que s’ha de canviar de tudell pel motiu que siga es canvia, però la canya es queda unida al nou tudell. Tampoc és l'únic sistema, però....

A ra que comença el curs, molts alumnes, tant novells com de més veterans, es pregunten -ens preguntem- que i com fer per tenir el seu instrumental en les millors condicions. Realment no existeix un sistema únic i inequívoc de dur-ho a terme, i respon més a l'experiència, als hàbits i manies de cadascú que no pas a un mètode establert. Respecte a aquest tema no hi ha cap manual de consulta ni cap llibre on es detalle el que comentarem tot seguit . Circulen alguns escrits per la xarxa en forma d’article , algunes fotocòpies amb apunts de cursets i alguns cometaris breus a la més variada bibliografia que presenten les mateixes virtuts i els mateixos defectes que les línies que segueixen a continuació: estan basats en l ' experiència personal de qui ha redactat eixe article. Per tant, i açò cal deixar-ho ben clar, les coses que a continuació s'afirmaran no són procediments científicament demostra t s i no responen a un treball empíric sota l ' asèpsia d'...