MEMÒRIES D'UN TABALETER

El jove Alexandre va conquerir l'Índia. ¿Ell sol? César va vèncer als gals. ¿No duia amb ell ni tan sols un cuiner? Felip II va plorar en enfonsar-se la seua flota. ¿Ningú més va plorar? (Bertold Brecht) Fins a temps molt recents -encara als nostres dies es preserva d'una forma aclaparadora- la figura del dolçainer va indissolublement lligada a la del tabaleter, el seu acompanyant a la percussió. La imatge clàssica -i no sempre ajustada a la realitat- d'un home de certa edat fent sonar la dolçaina mentre al seu costat un xiquet amb cara de ser més fresc que una cama-roja repica amb ganes sobre la pell tibada amb les seues baquetes ha esdevingut una de les escenes típiques dintre de l'imaginari popular valencià. Però malgrat la tendresa que puga despertar aquesta representació, el ben cert és que històricament els tabaleters sempre han estat socialment considerats com un element secundari dintre de la música tradicional: El tabaleter s...

Repassant la bibliografia, qualsevol amb quatre lectures pot adornar-se'n d'una sèrie de tòpics que amb major o menor assiduïtat van repetint-se d'uns autors a altres. Un d'aquests llocs comuns és la consideració del segle XIX com l' època daurada de la dolçaina . No està gens clar, però, quins són els motius que condueixen a concloure que aquesta centúria va ser especialment prolífica pel que fa a nombre d'intèrprets o la qualitat d'aquests. Però el que sí que és indubtable és que, possiblement junt amb les dues primeres dècades del segle XX, és el període de temps del qual més notícies i referències ens han quedat al respecte als nostres instruments i dels seus intèrprets. Açò és fonamentalment conseqüència de dos motius que no necessàriament van lligats a la proliferació de sonadors o a la millora en el nivell interpretatiu d'aquests: en primer lloc l'augment de publicacions de premsa escrita que ofereixen una interessant cabdal de dades refere...