MEMÒRIES D'UN TABALETER

La instauració de les escoles públiques de dolçaina va suposar un gir en tots els planejaments que fins el moment es tenien. Fins a aquell moment, no era fàcil apropar-se a l'ensenyament de l'instrument. Per un costat, les agrupacions familiars condicionaven a pertinença al col·lectiu d'acord amb e ls lligams de consanguinitat i l'accés a l'aprenentatge de qualsevol que no formara part de l nucli familiar és excepcional i està supeditat a les necessitats circumstancials d'un determinat moment. al seu torn, les agrupacions pseudo-gremials tenen com a principal requisit el vistiplau del mestre, sense el qual no era possible entrar a formar part de l'engranatge laboral que suposava l'ofici de dolçainer. Òbviament, l'existència d'aquestes dues institucions d'aprenentatge no exclouen altres fórmules: sempre han existit autodidactes i eclèctics que de forma individual s'iniciaren en la pràctica de la dolçaina. Un cas ben conegut i parad...

Els sistemes de transmissió de l'instrument habituals fins ben entrat el segle XX no estaven exempts de limitacions que condicionaven l'accés a l'aprenentatge a més sectors amplis de la societat. Per una part, les denominades "agrupacions familiars", eren associacions de tipus clànic que restringien principalment l'ensenyament i la pertinença al col·lectiu als membres del mateix llinatge. Per altre costat teníem les "agrupacions pseudo-gremials" què, tot i no constrènyer-se en vincles de consanguinitat, comptaven amb els condicionats que imposava la figura del mestre en el seu rol de cap suprem d'aquesta mena de protoescoles: ell decidia qui i quan podia ser el seu deixeble, ell estipulava les condicions per a formar part del seu cercle, i ell determinava qui estava preparat i qui no per a seguir endavant. A més, cal no oblidar la mentalitat i les avinenteses històriques que envoltaren moltes d'aquestes agrupacions: si bé és cert que a curt ...