Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2016

SOBRE EL MOT "DOLÇAINA" (i 3)

El principal problema que suscita el terme rau en l’etimologia de la paraula, per a la qual trobem nombroses hipòtesis. Molts han estat els autors que han provat d’esbrinar l’origen del terme, però cap d’ells ha aportat proves prou concloents com per a fer vàlida la seua teoria. Si haguérem d’enquadrar els diferents autors i el seu posicionament podríem establir quatre grans grups depenent l’origen etimològic que s’aplica al terme: els autors que deriven el terme de llatí, els que ho fan de l'àrab, aquells que el deriven del francès i els que situen l’origen en el català. Possiblement, la proposta més antiga siga aquella que estableix els orígens del terme en la llengua llatina. El Diccionario de Autoridadesal seu volum III publicat en 1732 comença a puntar cap aquesta direcció en comentar la possible etimologia de la paraula a l'entrada "Dulzaina": ...Su etymología procede de la dulzúra de su sonído, o de la palabra Dulciana con que en la baxa Latinidad nombraron a …

SOBRE EL MOT "DOLÇAINA" (2)

Com comentàrem al final de l'anterior entrada, és al gruix del País Valencià on es documenta el volum més gran de referències a aquest mot i, per extensió al seu sonador. El nombre de mencions és inabastable des del segle XIV fins als nostres dies, i podem localitzar el mot tant fonts administratives com literàries. Fins i tot es detecta a zones on actualment són més freqüents altres denominacions per a l'instrument. En aquest sentit, trobem exemples d'aquesta denominació a les comarques de l'interior del nord de Castelló -principalment els Ports i el Maestrat- on la fórmula més emprada per a nomenar l'instrument és la de "gaita". Aquest és el cas del morellà Carles Gassulla d'Ursino (1674-1745) qui escrivia per a ser representada a Forcall la seua Loa festejo de negrets en idioma valenciano al que lo es de nación, san Vicente Ferrer (1719): Y en fi, ara, des de luego pot la dolzayna tocar. Amaniu-os, chichs, a pressa, que ya repica el tabal. També a la doc…