Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2017

DOLÇAINERS DESMANOTATS

Al llarg de les diverses entrades que han anat conformant aquest blog ha estat freqüent la referència als escrits que aporten els autors setcentistes i especialment vuitcentistes en relació als nostres instruments. Una idea general sembla despendre's a partir d'aquestes lectures: la concepció de la dolçaina i el tabal, i per extensió dels seus intèrprets, com una mena de símbol il·lustratiu de l'ànima valenciana. El romanç anònim Rahonament entre Gori, llaurador de Burjasót, y Polseretes, de Benimamet....publicat a València l'any 1796 es referia als dolçainers com a "Mestres de dolsayna, y els mes antics graduats", com a mostra de la més elevada consideració que se'ls professava tenint en compte que els equipara als batxillers, llicenciat o doctors que sortien de les universitats. Cert és que la principal referència literària associada a la dolçaina plasmada en la figura de l'imaginari dolçainer Dimoni del conte homònim de Vicente Blasco Ibáñez (1867-1…

CAVALCADA

El concepte de "cavalcada" pot fer referència, en l'àmbit de la dolçaina i el tabal, a tres aspectes diferents. Per un costat, com ho defineix el Diccionari català-valencià-balear d'Alcover en la seua tercera accepció es tractaria d'una "Correguda o desfilada de gent a cavall". Tot i que originàriament el concepte "cavalcada" estava adscrit a la terminologia militar i feia referència a una expedició armada de saqueig. Actualment i per extensió, a l'àmbit festiu, ha acabat per considerar-se com a tal a qualsevol tipus de desfilada, independentment de la participació de bestiar èquid o no, emprat freqüentment com a sinònim de "cercavila" o "passacarrer".I encarà més, als darrers temps és un acte que tendeix sovint a aparèixer associat a l'ús de disfresses o una indumentària determinada per part dels participants. Així mateix serveix per a nomenar un determinat ritme propi de tabal, entenent com a "ritme propi"…