Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2015

FER PARLAR L’INSTRUMENT

Alguns haureu escoltat per boca d’altre frases com “eixe fa parlar la dolçaina” o “toques tan bé que fas parlar la dolçaina”. És una hipèrbole que es fa servir quan algú vol remarcar l’elevada qualitat interpretativa o un do especial per a transmetre sentiments en la dolçaina per part d’un tercer.
Donats com som els valencians a l’exageració i al romanticisme mal entès no és d’estranyar que haja estat un recurs expressiu habitual per lloar les atributs musicals dels dolçainers i tabaleters  als quals van dirigits. El bon dolçainer fa “parlar” la dolçaina, deixant viu en la memòria col·lectiva el testimoni del seu mestratge i el seu brillant quefer (Grinyó i Guzmán, A. “La dolçaina o donçaina” dintre de La Canya, nº1, València, 1995. pàg.4).
La cosa ve de lluny. En 1859 ho expressaven així: Cuando el padre y el hijo funcionan juntos en alguna fiesta de calle ó procesión, el primero, al atacar un pasage con entusiasmo, baja los ojos y la dulzaina para mirar con ternura á su hijo que cami…

EL TABAL: BREUS APUNTS PER A UNA HISTÒRIA DE L'INSTRUMENT (i 3)

En l’anterior entrada vàrem fer, a grans trets, una descripció de la morfologia del tabal que utilitzem actualment. Ara continuarem comentant una mica al respecte de com ha evolucionat i els processos de substitució i reinstauració que ha patit al llarg de les darreres dècades.


Ningú pot negar que durant molts anys (encara avui en dia) el tradicional tabalet va ser substituït per la caixa pròpia de les bandes de música o pels tambors de les bandes militars. És freqüent llegir que “antigament no hi havia tabalets” i que es feien servir aquests instruments. Però caldria aclarir que s’entén  per “antigament” i per “no hi havia tabalets”. És cert que en el període que va des de la dècada dels anys 30 fins a la dècada del 70 del segle XX la caixa de banda, ja fora amb el cos de fusta o amb el cos de metall, va anar substituint el tabal tradicional, però fins eixe moment la seua presència era testimonial. Els gravats i dibuixos anteriors a eixe període representen instruments amb el sistema …

EL TABAL: BREUS APUNTS PER A UNA HISTÒRIA DE L‘INSTRUMENT (2)

L’anterior entrada començàrem a tractar alguns aspectes relacionats amb la forma i el materials emprats en la construcció del nostre instrument. Així, la morfologia del tabal valencià no difereix gaire de la de molts altres tabals fets servir a Catalunya, Castella, Galicia, Astúries, etc.

1-. Tabal català. Procedència: Sitges (?). Data: Desconeguda. 2-. Tabal gallec. Procedència: Santiago de Compostela. Data: anterior a 1935. 3-. Tabal asturià. Procedència: Avilés. Data: anterior a 1935. 4-. Tabal navarrès. Procedència: Aranz. Data: anterior a 1935. 5-. Tabal aragonès. Procedència: Alcañiz. Data: anterior a 1935.
Bàsicament és composa d’un cos central de fusta buida obert tant per la base com per la part superior, aquestes obertures circular reben el nom de boques. El cilindre central està tancat per una membrana a cada extrem i sobre les membranes descansen dos cèrcols també de fusta. Un sistema d’encordat uneix totes les part de l’instrument, i diversos elements ajuden als aspectes rela…